Obres d' Àngel Guimerà

Les obres més importants de l'autor A. Guimerà es troben exposades per ordre de publicació a la seua biografia, de totes formes, ací posem una relació més senzilla de llegir i més detallada:

Llistat d'obres:

El rei i el conseller (1870)
Indíbil i Mandoni (1875)
Cleopatra (1876)
L'any mil (1877)
Romiatge (1877)
El darrer plany d'en Claris (1877)
Gal·la Placídia (1879)
Judith de Welp (1883)
El fill del rei (1886)
Mar i cel (1888)
Rei i monjo (1890)
La boja (1890)
L'ànima morta (1892)
Mestre Oleguer (1892)
Jesús de Natzaret (1894)
Maria Rosa (1894)
Les mongetes de Sant Aimant (1895)
Mort d'en Jaume d'Urgell (1896)
La festa del blat (1896)
Terra Baixa (1897)
Mossèn Janot (1898)
La filla del mar (1900)
Arran de terra (1901)
La pecadora (1902)
Aigua que corre (1902)
La miralta (1905)
Sol, solet (1905)
L'aranya (1906)
Cants a la Pàtria (1906)
La Santa Espina (1907)
La reina vella (1908)
Titaina (1910)
Sainet trist (1910)
La reina jove (1911)
Jesús que torna (1917)
Indíbil i Mandoni (1917)
Al cor de la nit (1918)
L'ànima és meva (1919)
Segon llibre de poesies (1920)
Alta banca (1921)
Joan Dalla (1921)
Poblet (poema)

De l'any 1879, destacarem l'obra Gal·la Placídia. Una de les més importants d'aquest autor per ser la seua primera tragèdia en vers.
Gal·la Placídia és una tragèdia en tres actes i en vers del drama, posteriorment l'obra va ser convertida en òpera amb música de Jaume Pahissa.

L'acció transcorre a Barcelona l'any 416, i se centra en dos personatges històrics: Ataülf, rei got, i Gal·la Placídia, filla de l'emperador romà Teodosi. A la cort d'Ataülf arriba des de Roma el jove got Sigeric, que és nomenat oficial de la guàrdia del rei. Existeix malestar entre els guerrers per l'esposori d'Ataülf amb la romana Gal·la Placídia. Un d'aquests guerrers, Verneulf, vol agredir-la i és condemnat a mort. Però aconsegueix l'indult al confessar el seu secret amor a Gal·la Placídia i a l'explicar-li que ell la va salvar de morir el dia en què va caure presonera. Gal·la Placídia vol venjar-se del seu marit i al mateix temps se sent fascinada per Verneulf. Aquest li ofereix el seu ajut per tornar a Roma, la seva pàtria, i per matar a Ataülf. La reina vacil·la, però finalment correspon a l'amor de Verneulf. Mentrestant, els guerrers obliguen al rei a lluitar contra els romans. Verneulf cobreix la fugida de Gal·la Placídia i mata a Ataülf a traïció. Però és sorprès pels guerrers fidels al rei i mor al costat de Gal·la Placídia, que ha tornat buscant Verneulf. Sigeric és proclamat rei. L'odi entre gots i romans, gairebé mític, determina el destí dels personatges, que quan pretenen alliberar-se d'ell moren. La grandesa d'ànima de Verneulf, les vacil·lacions sentimentals de Gal·la Placídia i l'absoluta submissió d'Ataülf a la seva dona són els punts claus de l'obra.

Volem afegir per si no queda clar que Aelia Galla Placidia (c.388 – †27 de noviembre de 450), és un presonatge real, fou filla de Teodosio i Gala, la seua segona esposa.